Els elements principals de què consta són els generadors de so, que poden ésser electrònics purs (circuits oscil·ladors, primitivament amb tríodes, després amb transistors i actualment amb circuits integrats) o bé electromecànics (electromagnètics —com en l’orgue Hammond—, fotoelèctrics, electroestàtics, etc). Els diferents sons, produïts pels generadors, són mesclats i combinats mitjançant circuits adequats accionats pel teclat, i encara hi ha una sèrie de filtres amb els quals hom intenta d’imitar amb més o menys èxit els diferents registres de l’orgue clàssic. Finalment hi ha els amplificadors del so, que accionen un o més altaveus; el volum del so és regulat mitjançant un pedal. La majoria d’aquests orgues tenen, a més, una sèrie de dispositius accessoris, com circuits de vibrato, trèmolo, reverberació, percussió, repetició, etc, com també són cada cop més corrents els generadors automàtics de ritmes. El precursor d’aquests instruments fou el Telharmonium, fabricat el 1904 per Thaddeus Cahill; des dels anys vint esdevingueren nombrosos i actualment n'hi ha una gran varietat de models que generalment tenen les dimensions d’una espineta i disposen d’un o dos teclats. És emprat sobretot en la música lleugera.
m
Electrònica i informàtica
Música