Estudià periodisme, i entre el 1985 i el 1988 residí als Estats Units. Les seves novel·les, de trama complexa i elaborada, reflecteixen les contradiccions entre la tendència a l’occidentalització i el substrat islàmic de la societat turca actual. És un dels autors turcs amb més projecció internacional. Entre les seves novel·les cal esmentar Cevdet Bey ve Oğulları (‘El senyor Cevdet i els seus fills’, 1982, premi Orhan Kemal 1983), Essiz Ev (‘La casa silenciosa’, 1983), Beyaz Kale (‘El castell blanc’, 1985), Kara Kitap (‘El llibre negre’, 1990), Yeni Hayat (‘Nova vida’, 1995), amb motiu de la qual fou processat per les autoritats turques per criticar el tracte del govern als kurds, Öteki Renkler (‘Els altres colors’, 1999), Benim Adım Kırmızı (‘El meu nom és vermell’, 2000), Kar (‘Neu’, 2003, premi Mèdicis 2005) i Masumiyet Müzesi (‘El museu de la innocència’, 2008). És també autor del recull d’assaigs Öteki Renkler (‘Altres colors’, 1999) i de les memòries İstanbul: Hatıralar ve Şehir (‘Istanbul: Memòries i la ciutat’, 2003), Kafamda bir Tuhaflik (‘Una estranyesa al meu cap’, 2014), Kırmızı Saçlı Kadın (‘La dona pèl-roja’, 2017). Per la seva obra ha merescut, entre altres distincions, el Premi de la Pau dels llibreters alemanys (2005), el premi Nobel de literatura (2006) i el premi Sonnig (2012). L’any 2005 s’inicià un procés contra ell pels seus comentaris, considerats “antiturcs” pel govern, sobre el genocidi d’armenis i kurds al principi del segle XX.