Doctor en dret per la Universitat de Barcelona (1969), fou catedràtic de dret internacional públic i privat de la Universitat Autònoma de Barcelona (1980-82) i de la Universitat de Barcelona (1982-90), i és catedràtic de dret internacional públic de la Universitat Pompeu Fabra d’ençà del 1990. És autor de desenes d’articles sobre dret dels tractats i de dret dels conflictes armats, entre altres matèries. Compilà diversos textos de dret internacional en el llibre Casos y Textos de Derecho Internacional Público (1972, quarta edició del 1988), eina pedagògica per a diverses generacions d’estudiants d’aquesta disciplina. Entre les seves publicacions recents destaquen Unity and Pluralism in Public International Law (2001), i l’article “El principio de la prohibición del uso de la fuerza tras el conflicto de Irak de 2003”, dins El imperio inviable. El orden internacional tras el conflicto de Irak (2004). És catedràtic emèrit d’ençà de l’any 2008.