Oriol Casassas i Simó

(Sabadell, Vallès Occidental, 1923 — Barcelona, 10 d’octubre de 2012)

Pediatre.

Llicenciat en medicina a Barcelona (1949), s’especialitzà en pediatria a l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona, publicà treballs pediàtrics sobre desnutrició i deshidratació i sobre malalties infeccioses. Interessat molt aviat pels aspectes socials i històrics de la medicina, participà en qualitat de coordinador o ponent en taules rodones, estudis, seminaris i publicacions sobre sociomedicina. Hom pot esmentar: L’hospitalització pediàtrica a Catalunya (1967), La pediatria en el suburbi (1968), La sanitat en temps de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana (1970), Ecologia infantil: factors psicosocials (1973), La pediatria a les comarques (1975), Epidemiologia social (1976), Funció social de la medicina (1976), etc.

Des de mitjan anys setanta foren també destacades les seves responsabilitats en actes i congressos en els quals es reprenia la tradició de la medicina del país, per tal de resituar-la en les condicions de l’autogovern recuperat. Fou vicepresident del Segon Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana (1975) i del Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1980); president de la Societat Catalana de Pediatria (1974-1976), del Primer Congrés de Pediatres de Llengua Catalana (1978) i del Tretzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1988), i president d’honor del Tercer Congrés de Pediatres de Llengua Catalana (1984), entre d’altres. En 1985-94 fou vocal del Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona en representació de l’Institut d’Estudis Catalans, i en 1995-2005, del Consell Social de la Llengua Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fou important el seu vessant de lexicògraf en el camp de la terminologia científica, amb una especial atenció a la medicina: el 1973 promogué i moderà la taula rodona "El català, llengua d’expressió científica", a la Universitat de Prada, i fou coredactor del manifest que en derivà (1974). Coredactor de les edicions del Vocabulari mèdic de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1974 i 1979), el 1975 fou el promotor de la Comissió Coordinadora Lexicogràfica de Ciències i editorialista i coredactor dels onze números publicats (1978-82) del Full Lexicogràfic editat per la Comissió. Fou també director de la primera edició del Diccionari enciclopèdic de medicina (1990). Entre el 1991 i el 2001 redactà 12 dels 13 números dels Reculls Lexicogràfics Berenguer Sarriera del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. Formà part, a més, del secretariat de redacció de la col·lecció "Monografies Mèdiques" (1970) i del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana (1975-77).

És autor de nombroses publicacions, la majoria assaigs o estudis relacionats amb aspectes socials, històrics o filosòfics de la medicina. Hom pot esmentar-ne L’educació de la llibertat (1966), La medicina catalana del segle XX (1970), Metges de nens. Cent anys de pediatria a Catalunya. Crònica (1993), Josep Laporte al servei de la cultura (1995), La difícil empresa: l’aprenentage de la llibertat (1995), Josep Alsina i Bofill, l’exemple (1996), Miquel Àngel Fargas i els nous horitzons (1999), Una faula i setze històries (1999), escrits sobre història de la cultura, bibliografia mèdica catalana i terminologia científica, i Josep Trueta i Raspall, el símbol (2004). A banda, amb Primer —i últim — llibre d’exercicis (1972), guanyà el premi Salvat-Papasseit de poesia.

Presidí o formà part de la direcció de nombroses institucions i organitzacions: membre del patronat del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (1980-82), del consell directiu de la Union Mondiale pour la Sauvegarde de l’Enfance et de l’Adolescence (UMOSEA, 1975-78), de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (1979-81), president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears (1978-82) i vicepresident del Novè Congrés de l’Association Medicale Internationale pour l’Étude des Conditions de Vie et de Santé (1983). Fou membre d’honor de la Societat Catalana de Pediatria (1979), de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears (1992), de la Fundació Catalana de Pediatria (1996) i de la Secció de Pediatria Social de l’Asociación Española de Pediatría (1981).

L’any 1985 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans, a la Secció de Ciències Biològiques. Fou guardonat amb el premi Jordi Gol i Gurina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1992), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993), el premi Jaume I d’actuació cívica (2001) i el premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona (2006).