Residí a París del 1955 al 1957 i posteriorment, amb el fotògraf Julio Ubiña, muntà un estudi des d’on durant les tres dècades següents exercí com a fotògraf de publicitat, moda i reportatges i col·laborà en revistes d’àmbit internacional com ara Paris Match, Elle i Boccacio.
Il·lustrà nombrosos llibres: Això també és Barcelona (1965, amb Ubiña), de Josep Maria Espinàs; Poeta en Nueva York, de García Lorca (1966, amb Ubiña); La caza de la perdiz roja (1963), de Miguel Delibes; Arquitectura gòtica catalana (1974), d’Alexandre Cirici; Arte visigodo en España, de Pere de Palol; La Universidad de Barcelona (1971), volum promogut per Fabià Estapé; Toreo de salón (1984, amb Ubiña), de Camilo José Cela, i, amb els també fotògrafs Colita i Xavier Miserachs, Els barcelonins (1981).
Té obres al Museum of Modern Art de Nova York, i en publicà a Annual Photography i a Photography Year Book, entre d'altres. Il·lustrà portades de diverses col·leccions de llibres ("Les Millors Obres de la Literatura Universal", "Biblioteca Breve", etc.). L’any 2006 rebé la Creu de Sant Jordi. El 2011 cedí per un període deu anys la seva col·lecció particular (unes 7.000 fotografies) al Museu Nacional d’Art de Catalunya, una part de la qual (200 fotografies) fou comprada pel Museu als hereus del fotògraf. La seva obra reflecteix l'època de La Gauche Divine.