Els oripellers dauraven i argentaven cuir o pells amb fins pans i colraven l’argent amb productes i mixtures que constituïen secrets només tramesos de pares a fills. Podien treballar amb or fi, però normalment ho feien amb oripell. A la baixa edat mitjana a Barcelona estaven vinculats a la confraria de Sant Esteve dels Freners, de la qual se separaren el 1600, juntament amb els batifullers i guadamassilers, i constituïren una nova confraria independent sota l’advocació de l’arcàngel sant Miquel. Reberen ordinacions el 1614, el 1649 i el 1768, i la confraria perdurà fins el 1797. A València, l’ofici era exercit pels moros; al s. XVI formaven confraria amb els batifullers sota l’advocació de sant Tomàs apòstol. El 1513 s’hi incorporaren els guadamassilers. En general, l’ofici tingué l’esplendor als s. XVI i XVII.
f
m
Oficis manuals