Es casà amb Guillema de Manlleu, rebé (1222) del vescomte de Bearn la investidura del domini útil del castell d’Orís i fou succeït pel seu fill Guillem I d’Orís
(mort el 1280), casat amb Ermessenda i després amb Agnès de Castell, hereva del mas Castell. La família es continuà en successió directa i augmentà el seu domini sobre el terme, de manera que Berenguer III d’Orís
(mort abans del 1352) comprà (1345) als Conanglell la castlania del castell d’Orís, i el seu fill, Berenguer IV d’Orís
(mort vers el 1390), heretà la casa de Sant Hipòlit, el castell de Voltregà i la castlania de Torelló. Aquest fou pare de BerenguerV d’Orís
(mort el 1422), que començà a intitular-se baró d’Orís a partir del 1396, car ja n'havia comprat el domini directe i alodial. El 1695, a la mort de la pubilla Maria d’Orís-Vallgornera i de Bru
, baronessa d’Orís i senyora de Vallgornera, Pollastres, Vilarnau, Nefeire, Cortraví, Vinyoles, Torre de Monell, Sant Miquel de Pals i castlana de Vigordà, fou succeïda pel seu nebot Francesc de Puiggener i d’Orís
(mort el 1728), que esdevingué Francesc V d’Orís
. Per mort de la besneboda d’aquest, Raimunda de Puiggener-Orís i Boïl d’Arenós
, muller de Pere de Sentmenat i Copons, entrà la successió dels Orís en la casa dels marquesos de Castelldosrius i barons de Santapau.
Armes dels Orís
(castlans d’Orís)
Berenguer de Manlleu
, dit després Berenguer I d’Orís
(mort el 1258), fill de Ponç de Besora i d’Adelaida de Manlleu.