Orleans

Orléans (fr)

Capital del departament de Loiret i de la regió administrativa Centre-Vall del Loira, a l’Orleanès, França, al SSW de París.

Situada a les vores del Loira, al punt de ruptura de càrrega de la navegació fluvial, als límits de la plana de la Beauce, el riu la diferencia en dos sectors urbans: el petit barri de Saint-Marceau, al S, i el centre de negocis i la part més gran de la ciutat, al N. És un centre comercial i industrial, afavorit per la seva situació a l’antiga ruta París-Espanya, Tours i Bordeus, i modernament per la descentralització d’àrees industrials de l’aglomeració parisenca: indústria tèxtil, alimentària (vinagre), maquinària i accessoris, automòbils i equipament agrícola. És seu episcopal.

Correspon a l’antiga Cenabum, vila comercial dels Carnuts, que es rebel·là contra Cèsar el 52 aC. Vanament assetjada per Àtila (451), fou conquerida per Clodoveu (498), que hi reuní el primer dels concilis de l’Església de la Gàl·lia (d’altres hi foren celebrats el 511, el 532, el 541 i el 549). Capital del regne d’Orleans (creat el 511 pel rei Clodoveu I per al seu fill Clodomir, i que durà fins el 613), Carles II el Calb s’hi feu consagrar rei de França l’any 848. Devastada pels normands, al segle X passà als Capets. Sostingué els Armanyacs i resistí als atacs dels anglesos fins que fou alliberada (1429) per Joana d’Arc, la Donzella d’Orleans. En el decurs de les guerres de religió el cap dels catòlics, Francesc de Guisa, hi morí assassinat (1563) quan assetjava els hugonots. El 1870 esdevingué punt de partida de l’exèrcit d’alliberament de París.

Els patrimoni arquitectònic i artístic

Els principals monuments són les esglésies de Saint-Pierre-le-Pueiller, romànica, Saint-Euverte (segles XIII, XV i XVII), Saint-Aignan (segle XV), amb cripta del segle XI; Notre-Dame-de-Recouvrance, iniciada el 1513 en estil Renaixement, i la catedral gòtica de la Sainte-Croix (segle XIII), amb cripta romànica; fou incendiada al segle XVI i reconstruïda, en estil gòtic, als segles XVII i XVIII (les torres i el cor són obra de J.Gabriel). Entre els monuments civils hi ha l’antiga Casa de la Ciutat (segle XVI), avui Musée Historique de l’Orléanais, i hôtels del segle XVII. El centre de la ciutat antiga fou urbanitzat sota Lluís XV.