Orquestra Pau Casals

Formació fundada per Pau Casals i el seu germà Enric l’any 1919 a Barcelona.

Dirigida pel mateix Casals, entre els membres inicials hi havia el mateix Enric Casals com a primer violí, Enric Ainaud com a primer violí adjunt i Bonaventura Dini com a primer violoncel. L’orquestra depenia d’un patronat, creat també per Pau Casals, el president del qual era Josep Soldevila. El comte de Lavern, Josep Montoliu, Carles Vidal-Quadras, Francesc Cambó, Claudi Sabadell, Jeroni de Moragues, Lluís Guarro i Felip Capdevila completaven la junta de govern, i Joaquim Pena era el secretari general de l’orquestra. El seu primer concert tingué lloc al Palau de la Música Catalana el 13 d’octubre de 1920, amb un programa que incloïa obres de J.S. Bach, L. van Beethoven, M. Ravel i F. Liszt. Des de llavors, i durant els disset anys de la seva història, oferí dues sèries de deu concerts l’any, ambdues amb un repertori que reunia obres dels períodes clàssic i romàntic i els principals compositors catalans, sense deixar de banda la música d’autors contemporanis d’altres països, com ara B. Bartók, R. Strauss o A. Schönberg, entre molts d’altres. Al capdavant de l’Orquestra Pau Casals hi hagué els principals directors del moment, entre els quals cal esmentar E. Ansermet, E. Cooper, V. d’Indy, I. Stravinsky o E. Ysaÿe. Hi col·laboraren també grans instrumentistes, com el pianista Blai Net, els violinistes M. Crickboom, E. Ysaÿe i Jelly d’Arany, els violoncel·listes G. Cassadó, H. Britt, M. Eisenberg o P. Fournier, i la clavecinista Wanda Landowska, entre una llarga llista de noms. L’orquestra es dissolgué en esclatar la Guerra Civil el 1936.

Bibliografia

Martorell i Codina, Oriol: Quasi un segle de simfonisme a Barcelona, I: de l’orquestra Pau Casals a l’Orquestra Ciutat de Barcelona, Beta Editorial, Barcelona 1995