Hi predomina la viticultura: de les 303 ha conreades, se n'hi dediquen 185. Hi ha, a més, 28 ha de fruiters (presseguers, cirerers i albercoquers) i 36 ha d’hortalisses. La ramaderia és integrada per 260 caps de bestiar oví. Hi ha una petita fàbrica de cotó amb 20 obrers. El poble (30 m alt), esmentat ja al s X, és a poca distància del Tec, a l’esquerra, al vessant meridional d’un turó coronat per l’antic castell d’Ortafà. Fou centre de la baronia d’Ortafà, jurisdicció senyorial posseïda ja al s XII pel llinatge homònim. A la segona meitat del s XIII passà dels Hortafà als Durban; al principi del XIV als Perapertusa, que passaren a cognomenar-se d’Ortafà (o Hortafà); al principi del XVI als Terrè, senyors de la baronia d’Eus, que també adoptaren el cognom d’Ortafà; i a mitjan s XIX i nominalment als Miró i després als Dueñas.