orticó

m

Electrònica i informàtica

Comunicació

Tub analitzador d’imatge basat en l’iconoscopi però, a diferència d’aquest, el feix electrònic té una velocitat petita a fi d’evitar l’emissió secundària.

Fou ideat per H.Iams i A.Rose el 1939 i consta d’un canó d’electrons, d’una bobina de concentració, de dues plaques paral·leles per a la desviació horitzontal del feix electrònic, de dues bobines en oposició per a la desviació vertical, i d’una placa col·lectora dels electrons no capturats pel mosaic. L’orticó resultava més eficaç que l’iconoscopi i és més manejable, però fou superat per l'orticó d’imatge (o superorticó), versió perfeccionada de l’orticó que posseeix una placa acumuladora dels fotoelectrons procedents del mosaic i presenta una elevadíssima sensibilitat a la llum, àdhuc quan aquesta és escassa. En aquests darrers anys, però, hom l’ha substituït pels analitzadors d’imatge del tipus semiconductor (vidicó, plumbicó, dispositius CCD), més sensibles, soferts i econòmics.