ortogènesi

f
Biologia

Tendència evolutiva de les línies filètiques a seguir camins fixos i predeterminats sense intervenció de l’adaptació.

Aquest terme fou emprat per primera vegada per Haacke (1893), però el seu ús no fou general fins que Eimer l’utilitzà el 1897. El concepte d’ortogènesi varia molt segons els diferents autors. Per a uns és una tendència general de tot el procés d’evolució; per a uns altres l’ortogènesi descriu alguns casos d’evolució en un sentit molt determinat; n'hi ha que l’empren en el sentit que l’evolució és predeterminada per un principi vital (vitalisme) i, finalment, n'hi ha que veuen en l’ortogènesi l’acció del medi (lamarckisme). En un altre extrem hi ha la utilització del terme “ortogènesi” en sentit darwinista (darwinisme), i actualment molts autors l’utilitzen per a designar processos de creixement al·lomètric que condueixen a hipertèlies no adaptatives.