Tots són de grandària considerable, cos molt corpulent, locomoció plantígrada amb els dits acabats en ungles ben formades, cua molt curta i preferentment carnívors, bé que hi ha espècies predominantment carnívores i d’altres predominantment herbívores.Tot i el seu aspecte pesant i els seus moviments en general lents, poden ser molt àgils i ràpids en cas de necessitat. Són també bons nedadors i la majoria de les espècies poden enfilar-se als arbres amb facilitat. Entre les espècies actuals hi ha l’os malai (Helarctos malayanus), de Birmània i Indonèsia, notable pels costums arborícoles i per les seves petites dimensions, car només fa uns 140 cm de longitud; té el pelatge curt i negre i és de règim insectívor, herbívor i en la seva dieta hi té una gran importància la mel. L’os negre americà (Euarctos americanus) pot ésser de color terrós rogenc, terrós negrenc o negre, és de règim omnívor i actualment habita protegit en reserves (com la del Parc Nacional de Yellowstone) als EUA i al Canadà. L’os morrut (Melursus ursinus), d'uns 180 cm de longitud, presenta al pit una zona de color blanc en forma de V característica que contrasta amb la resta del pelatge de color fosc. Té el cap molt aixafat, el musell llarg i estret, i els llavis llargs, estrets i tan extensibles que poden formar una mena de trompa per on surt la llengua, llarga i extensible, amb la qual captura les formigues i la mel, que constitueixen el seu aliment. Habita a l’Índia i a Sri Lanka, en zones boscoses. L’os tibetà (Selenarctos thibetanus), de 180 cm de longitud, té el cap molt aixafat, el musell llarg i el pelatge espès i curt, llevat del coll, on forma un collar. És de color negre o terrós rogenc, amb una taca blanca en forma de V entre la gola i el pit. Habita a l’Àsia central i meridional i al Japó, i s’alimenta de vegetals i animals. L’os bru (Ursus arctos) és molt robust, té les ungles corbes i molt desenvolupades, el musell allargat i el pelatge molt dens i de color terrós. Habita als boscos d’Europa i a les regions temperades o fredes d’Àsia i de l’Amèrica del Nord. Les seves dimensions són molt variables, i presenta nombroses subespècies. A la península Ibèrica, habita al Pirineu central i occidental i a la serralada Cantàbrica. N’hi havia al Pirineu català, però, el verí, la persecució directa (motivada pels danys que aquest carnívor causa a la ramaderia) i la destrucció del seu hàbitat provocaren la seva progressiva desaparició. El darrer os autòcton als Pirineus catalans probablement desaparegué al final dels anys vuitanta, mentre que al Pirineu occidental a la primera dècada del segle XXI sobrevivien menys de deu individus de la població autòctona. El 1996 a l’Estat francès s’inicià un programa de reintroducció de l’os bru amb l’alliberament de dues femelles prenyades a Mèles, a la frontera amb la Vall d’Aran, procedents dels Alps Dinàrics (Eslovènia), i d’aquesta zona procedien també els sis exemplars alliberats el 1997 (un) i el 2006. Des d’aleshores la població s’ha anat reproduint, i el 2015 hom calculava en una trentena els individus al Pirineu. A Catalunya, la majoria (una desena) es concentren al Parc de l’Alt Pirineu. Paral·lelament a l’augment de la població d’ossos, han tingut lloc incidents (especialment de predació sobre el bestiar) que han plantejat un debat sobre la viabilitat de la convivència entre l’os i les activitats humanes. Estès pràcticament arreu de la meitat septentrional de l'hemisferi nord (bé que extingit per la pressió humana a moltes zones en temps recents), l'os bru es presenta en nombroses subespècies geogràficament localitzades. Entre les més conegudes cal esmentar l'os bru eurasiàtic (Ursus arctos arctos), que hom troba des de l'oest d'Europa fins a la Sibèria central. L'os gris (Ursus arctos horribilis) habita a la regió occidental de l’Amèrica del Nord, des d’Alaska fins a Califòrnia. Igual que l’os bru, és omnívor, però el color del pelatge i les dimensions són més grans, i a més no pot enfilar-se com aquell pels arbres. El més gran és l'os de les illes Kodiak (Ursus arctos middendorfi), que pot arribar a atènyer 3 m de llargada i habita en aquest arxipèlag del SW d'Alaska. Juntament amb l'os polar (amb el qual pot hibridar) és el depredador terrestre de dimensions més grans. L’
ossos polars
© Xevi Varela