El creixement demogràfic ha estat molt lent al segle XX (12 626 h el 1900, la població no es duplicà fins el 1960). Tradicionalment ha estat un centre de caràcter administratiu i agrari amb industrialització molt feble, motiu pel qual el desenvolupament urbà és lent. La indústria és bàsicament alimentària (farina, oli) i mecànica (maquinària agrícola). Entre els seus monuments destaquen, d’època romànica, el monestir de San Pedro el Viejo (segles XI-XIII), amb notables timpans escultòrics. La catedral, gòtica d’inspiració autòctona, fou començada el 1274 per iniciativa de Jaume I el Conqueridor, i fou acabada entre els segles XV i XVI. Poblat ilerget, rebé el nom d’Osca durant l’època romana. Consta com a seu episcopal des del segle VI. Des del 1096 els bisbes d’Osca ho eren també de Jaca (bisbat independent des del 1076), unió personal que cessà el 1571. Conquerida pels musulmans (~713), fou assetjada per Sanç Ramírez d’Aragó (1094) i ocupada per Pere I d’Aragó (1096). De la suposada repressió exercida en aquesta ciutat per Ramir II d’Aragó deriva la llegenda de la campana d’Osca. S'hi reuniren corts durant els segles XIII i XIV, i el 1354 hom hi fundà una universitat o estudi general. A la mort del rei Martí I de Catalunya-Aragó (1410), fou una de les poques ciutats aragoneses que es mostraren partidàries de Jaume d’Urgell. Amb els nuclis de musulmans, jueus, francs i catalans, aconseguí un desenvolupament urbà i l’establiment d’una producció artesanal de draps. Al segle XVI inicià la seva decadència, però la seva importància estratègica la féu centre d’episodis militars, especialment el llarg setge de les tropes republicanes des del 1936.