Estudià sociologia a Bogotà i residí a l’Havana (on treballà a la Casa de las Américas), a París i, des del 1972, a Barcelona, on treballà per a l'editorial Planeta i on s'establí fins l'any 1989. Fou un dels principals difusors i estudiosos de l'anomenat boom llatinoamericà dels anys seixanta. Entre les seves obres, molt centrades en el conflicte colombià, sobresurten els relats: El verano también moja las espaldas (1966), Biografía del desarraigo (1974) i A golpes (1974); les novel·les: Crónica de tiempo muerto (1975), Los días de la paciencia (1977), Memoria compartida (1976), Todo o nada (1980), Tal como el fuego fatuo (1986), Rencor (2006), Señor sombra (2009), En la laguna más profunda (2011) i Tierra quemada (2013). També escriví assaigs (Textos al margen, 1978) i una gran quantitat d'articles a la premsa diària. Rebé el premi de periodisme Simón Bolívar (2003 i 2004).
Óscar Collazos Camacho
© Manuel Pedraza
Escriptor colombià.