Publicà poesia, de caràcter principalment simbolista (Les poèmes des décadences, 1899), narrativa (L’amoureuse initiation, 1910) i peces dramàtiques (Scènes de Don Juan, 1906; Miguel de Mañara, 1912). Influït per doctrines diverses —tradicions pitagòriques i òrfiques, ocultisme judeocristià, il·lustració preromàntica—, escriví assaigs filosòfics (Ars Magna, 1924), treballs d’exegesi (La clef de l’Apocalypse, 1938) i estudis d’antropologia històrica (Les origines ibériques du peuple juif, 1933).