Estudià art a Londres (1906) i a París (1909), on entrà en contacte amb els artistes cubistes. Es dedicà a la talla i a l’escultura de pedra (El profeta, 1915), tot inspirant-se en els elements formals cubistes i a la recerca d’una abstracció de les formes (El guitarrista, 1921); accentuant-ne l’aspecte líric, creà una sèrie de busts (Rimbaud, Apollinaire, etc), que el portaren vers un barroquisme simbòlic: Orfeu (1934). Amb el Monument a la ciutat destruïda (Rotterdam, 1954) revelà tot el dramatisme d’una figura humana, gegantina, que, caminant amb els braços enlaire i girant-se enrrere, crida. Important exponent de l’escultura moderna, l’ha influïda en gran manera.