Situació i presentació
Es troba a l’extrem NE de la comarca, en contacte amb la Segarra i la Noguera. Limita a l’W amb el terme de Puigverd d’Agramunt, al S amb el de Tàrrega, a l’E amb els Plans de Sió i Torrefeta (Segarra), i al N amb el d’Oliola (Noguera).
La vall del Sió ocupa una tercera part del terme, al seu sector septentrional, i el territori restant és format per un altiplà que fa de partió entre les valls del Sió i del riu d’Ondara. El Sió travessa el terme en direcció E-N i en una petita part n’és el límit septentrional; a la banda esquerra, i paral·lela al curs del riu, s’alça una petita serra amb pendents bastant pronunciats per la banda del riu, en la qual hi ha els dos pobles més poblats del municipi, Ossó i Bellver. Més a ponent, prop del riu, hi ha el menor, Castellnou de Montfalcó, i el de Montfalcó d’Agramunt, es troba a la part de migdia, a l’indret on comença a configurar-se l’anticlinal que, dos o tres quilòmetres més a ponent, prendrà el nom de serra d’Almenara.
El terme comprèn els pobles d’Ossó de Sió, cap de municipi, Bellver d’Ossó o de Sió, Castellnou d’Ossó o de Montfalcó i el llogaret de Montfalcó d’Ossó o d’Agramunt. La principal via de comunicació és la carretera local de Cervera a Agramunt, que comunica el poble amb la C-14 i l’autovia A-2.
La població i l’economia
La població ha estat tradicionalment escassa: el 1787 tenia 220 h, però després prengué embranzida i el 1860 assolí un màxim de 709 h. Des d’aleshores ha anat decreixent progressivament. Al principi de segle XX aquest municipi tenia 619 h. El 1950 el cens ja havia baixat a 441 h, i durant la dècada de 1970 se situava a l’entorn dels 274 h. En els censos posteriors hom comptabilitzà 241 h el 1981, 237 el 1991 i 229 el 2001. L’any 2005 hi havia 225 h.
Les activitats agràries constitueixen la base econòmica del municipi. A les terres llaurades predomina el secà i els conreus cerealícoles (ordi, blat, civada), els farratges (alfals), els ametllers i residualment alguna hectàrea de pomera i olivera. Quant a la ramaderia, destaca la cria de bestiar porcí i d’aviram. Alguns veïns treballen en les principals viles properes.
El poble d’Ossó de Sió
El poble d’Ossó de Sió (66 h el 2005) es troba a 391 m d’altitud, en una elevació coronada per un ample planell, a l’esquerra del Sió. El creixement de la població ha tingut lloc entorn del nucli primitiu de manera concèntrica i esgraonada, de manera que s’hi ha deixat lloc a una espaiosa plaça, una de les més grans de la Ribera de Sió, amb una notable creu de terme gòtica. L’església parroquial de la Mare de Déu del Remei és d’origen romànic, molt reformada. La festa major de la Mare de Déu del Remei s’escau el segon cap de setmana d’octubre.
Probablement ja després de la seva conquesta (1070) el terme fou donat a la jurisdicció senyorial del bisbe d’Urgell. Notícies del 1381 i del 1433 confirmen aquesta jurisdicció, que perdurà fins a la fi de l’Antic Règim. Consta també que el 1307 hi hagué una concòrdia entre Jaume II i el comte Ermengol d’Urgell en la qual, entre d’altres, li concedia l’íntegra jurisdicció d’Orçó.
Altres indrets del terme
El terme comprèn també els pobles de Bellver d’Ossó o de Sió, a l’E del cap de municipi, Castellnou de Montfalcó o d’Ossó, al NW, i Montfalcó d’Agramunt o d’Ossó, a l’W.