Són mandibulats amb suspensió hiostílica, amb la boca en posició normalment terminal. Tenen un aparell opercular i branquiòsteg, articulat sobre l’arc hioide, que recobreix les brànquies, les quals tenen una estructura pectiniforme. El cos és típicament recobert per escates òssies de natura dèrmica, tot i que hi ha també formes nues que les han perdudes secundàriament. Les aletes són sostingudes per elements ossificats, els lepidòtrics, que són escates transformades. També és característica d’aquest grup l’adquisició d’un pulmó, que pot funcionar com a tal, desaparèixer, o bé, més correntment, complir les funcions de bufeta natatòria. La fecundació és externa o, més rarament, interna —en aquest cas serveix d’òrgan copulador una aleta modificada—. La reproducció és ovovivípara o, més sovint, ovípara, i el desenvolupament pot ésser directe o indirecte. Des del punt de vista ecològic, l’èxit evolutiu assolit pels peixos ossis en el domini de tota mena de medis aquàtics és enorme, tant en llur diversificació (el 98% de les espècies de peixos actuals pertanyen a aquest grup) com en el nombre d’individus (sols d’una espècie, l’areng, hom en calcula una població mundial de l’ordre del trilió d’individus). En relació amb l’home, constitueixen una fracció important en la seva alimentació.
m
pl
Ictiologia
Peixos osteïctis
© Fototeca.cat-Corel
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats que inclou els peixos que posseeixen teixit ossi, en proporció variable, en llur esquelet intern.