Són, per tant, trastorns juvenils, que guareixen espontàniament i que poden deixar seqüeles o no. Les osteocondritis més importants són: malaltia de Legg-Calvé-Perthes, o necrosi asèptica de l’epífisi superior del fèmur, que produeix dolor i coixesa; malaltia de Köhler I, o escafoïditis tarsiana, amb afectació del nucli de l’escafoide del peu; malaltia de Köhler II, o osteocondritis del cap del segon metatarsià, amb desaparició del coll d’aquest os i deformitat del seu cap; malaltia de Scheuermann, o epifisitis de les vèrtebres, que produeix una cifosi excessiva en els adolescents afectats; malaltia d’Osgood-Schlatter, o osteocondritis de la tuberositat anterior de la tíbia, que produeix coixesa, dolor i inflamació de la zona.
f
Patologia humana