Fundada, segons la tradició literària, per Anc Marci, les excavacions han demostrat que les restes més antigues daten del s. IV aC, època en què fou construït el castrum . Colònia militar, residència del quaestor ostiensis , tingué una gran importància com a base d’avituallament naval. Saquejada per Mari i reconstruïda per Sul·la al sI aC, fou notablement enriquida amb tota mena d’edificis per August. Claudi la dotà d’un port nou, i a l’interior de la ciutat es multiplicaren els horrea o dipòsits d’emmagatzematge de gra. Sota Adrià i els Antonins es convertí en centre de residència de les famílies notables. Hi foren construïts temples nous i, sobretot, nombrosos mitreus (n'han estat trobats quinze). A la fi del s. III dC i durant el segle següent foren renovades, d’acord amb el gust de l’imperi tardà, les sumptuoses residències construïdes anteriorment. Seu episcopal important (testimoniada des del s. IV), fou devastada el 408 per Alaric i, més tard, el 537. Saquejada pels àrabs (s. VIII-IX), el 1150 deixà d’ésser seu episcopal (transferida a Velletri, no fou reinstaurada fins el 1914). Les traces de construccions cristianes escassegen. La major part del material arqueològic ha estat aplegat en un museu i en l’Antiquarium, mentre que les nombroses inscripcions resten dipositades en una Galeria Lapidària i en el tresor del Capitoli.
Restes d’un mesaic d’Òstia
© Fototeca.cat - Corel