ostiac

ostiak, khanti
m
Lingüística i sociolingüística

Llengua uraliana de la branca úgrica, anomenada també khanti, que amb el vogul forma el grup de les llengües úgriques de l’Obi.

El parlen uns 20 000 individus a la Sibèria occidental, a ambdues vores de l’Obi mitjà i inferior i els seus afluents. L’ostiac i el vogul, ultra els trets uralians comuns, es caracteritzen per l’ús del nombre dual, per la possibilitat d’integrar el complement directe pronominal en el verb (“Conjugació determinada o objectiva”) i pel fet que el predicat nominal rebutja el verb copulatiu en les terceres persones del present d’indicatiu. Les llengües úgriques de l’Obi desconeixen l’harmonia vocàlica i el verb de negació, fenòmens típics d’altres llengües uralianes. L’ostiac és una llengua dialectalment molt fragmentada, escrita en diverses modalitats.