Els ous fecundats que s’han desenvolupat a les brànquies de l’ostra surten a l’exterior com a larves trocòfores planctòniques i hom les manté en recipients, on es desenvolupen. Després són fixades en un substrat idoni fins que atenyen de 2 a 3 cm, que és quan hom les trasllada als parcs de cultiu i són fixades a les cordes amb ciment o bé posades dins l’aigua en bosses de xarxa penjades d’armadures, fins que atenyen el total desenvolupament. Hom cria ostres, a gairebé totes les mars del món, als llocs on hi ha prou fitoplàncton i la temperatura de l’aigua és baixa. A Europa, els criadors més importants són a la costa Adriàtica i a Bretanya, i, a la península Ibèrica, a Galícia.
f
Aqüicultura