El 986, tot just acabada l’expedició d’Almansor, fou nomenat abat de Sant Cugat del Vallès i anà a Compiègne a recaptar un privilegi del rei Lotari per refer el patrimoni del seu monestir, del qual s’havien perdut les escriptures. És remarcable la seva actuació en la restauració de la vida comunitària i dels béns del monestir. El 995 fou nomenat bisbe de Girona, sense deixar, però, el càrrec abacial. Regí la diòcesi fins el 1010, que amb el comte Ramon Borrell anà a l’expedició contra Còrdova. Morí a la tornada, a conseqüència de les ferides que havia rebut. Fou enterrat a Sant Cugat, on es conserva encara el seu sepulcre.