La primera versió de la seva llegenda l’anomena només “senyor d’un castell que hom apel·la Cataló”, el suposa situat a la Gascunya i data l’inici de la seva actuació el 732. La denominació del castell prové, sens dubte, del castrum Catalaunicum o Catalaunum (nom llatí de Châlons-sur-Marne), que hom podia trobar a les cròniques que narraven la derrota d’Àtila. La localització a la Gascunya provenia d’una mala interpretació d’una d’aquestes cròniques, que feia suposar que els Camps Catalàunics eren propers a Tolosa. Quant a la data del 732, probablement és suggerida per la batalla de Poitiers. El text més antic que conserva aquesta versió (en català) és del 1418, però potser procedeix d’un embrió llatí una mica anterior. El nom d’Otger fou atribuït més tard al senyor de Cataló per paral·lelisme amb Otger Danès, famós personatge de l’epopeia francesa, prou conegut a Catalunya des del s. XII i encara ben popular a la fi del s. XIV i al començament del XV. La denominació d’Otger Cataló és testimoniada el 1431, però sens dubte és un xic anterior. En aquest moment ja li han estat donats com a companys els Nou Barons, anomenats després “de la Fama”. La llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons, tot i ésser purament erudita, interessà molt els catalans i anà evolucionant i desenvolupant-se fins a les darreres versions i al·lusions, degudes a Víctor Balaguer (1860), Antoni Ferrer i Codina (1885) i Jacint Verdaguer (1886).