De pares jueus, es féu cristià el 1902. L’any següent, després de publicar l’obra Geschlecht und Charakter (‘Sexe i caràcter’, 1903), se suïcidà. Intentà de crear una filosofia dels sexes, segons la qual el sexe masculí és el moment constructiu del bé, del bell, del ver i de l’objectiu, i el femení el moment oposat, improductiu i amoral. Tots els aspectes de la vida inclouen aquests dos elements, en una perenne oscil·lació entre l’un i l’altre. En el capítol Über das Judentum (‘Sobre el judaisme’) denuncià el judaisme com a femení i amoral enfront del cristianisme. La seva obra serví de font per als propagandistes antisemites.