La ramaderia ovina experimenta actualment un nou impuls, perquè en moltes regions el bestiar oví constitueix una necessitat agronòmica, car, posat que manqués, es produiria un trencament de l’equilibri agrosilvopastoral, la qual cosa perjudicaria el poblament humà. A més, si, d'una banda, els ovins presenten una bona adaptació a regions seques i càlides, on les escasses disponibilitats de farratge limiten la cria dels bovins, suposen també de l’altra una especulació futura a regions riques, on una cria intensiva permet de produir per hectàrea un tonatge elevat de carn de qualitat i d’obtenir, a més, una ràpida rotació dels capitals invertits. La cabanya mundial d’ovelles llaneres s’estima superior als mil milions de caps. El nombre de caps de races no llaneres —de les quals manquen estadístiques fiables— és menor. El nombre més elevat de caps correspon (1984) a l’URSS (145,2 milions), Austràlia (139,2 milions), la Xina (98,9 milions), Nova Zelanda (70,3 milions), Turquia (48,7 milions) i l’Índia (40,8 milions). Entre els països europeus, correspon el primer lloc a la Gran Bretanya (34,8 milions), seguida de Romania (18,4 milions) i Espanya (16,6 milions).
A l’Estat espanyol són races bàsiques la merina, a Extremadura, la xurra, sobretot a la Meseta septentrional, i la manxega, a la Meseta meridional. Del tradicional règim de transhumància, datat de la Reconquesta, s’ha passat progressivament a l’explotació estant, per necessitats de rompuda de les pastures a fi de desenvolupar les explotacions agrícoles, acotació d’altres àrees per necessitats de repoblació forestal i l’elevació dels preus d’arrendament d’altres pastures, juntament amb l’escassetat de pastors. Amb tot, amb vista a una reducció de costs i un increment consegüent de la competitivitat dels productes, convé anar a una major racionalització de les explotacions ramaderes ovines, amb ramats més grans, i també a una millora de les pastures.