Oviedo

Catedral d’Oviedo

© Jaume Ferrández

Municipi i capital de la comunitat autònoma d’Astúries.

És situada a la depressió prelitoral o conca d’Oviedo i al vessant s. de la petita serralada del Naranco, entre els rius Nora i Nalón. El creixement demogràfic fou molt lent fins que l’explotació de la conca minera revitalitzà tota l’economia de la regió i començà l’expansió urbana. A la funció administrativa s’afegeix la de centre financer, industrial i cultural. Centre d’ensenyament superior: Universidad de Oviedo, fundada el 1608. És el centre comercial de la major part de la comunitat autònoma, tret del sector costaner. Les principals indústries són les metal·lúrgiques (fàbrica d’armes des del 1794) i les químiques. Té aeroport internacional. És seu episcopal.

Són de l’època d’Alfons II d’Astúries la capella de Santa Leocadia, de la Cámara Santa de la catedral, i San Julián de los Prados o Santullano, amb importants restes de pintures murals. Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo corresponen al regnat de Ramir I d’Astúries. A la catedral (segle XV), d’estil gòtic flamíger, hi ha la capella de San Miguel, romànica, on es troben les creus dels Àngels i de la Victòria, l’Arqueta de les Àgates i l’Arca Santa. És interessant el Museo Arqueológico Provincial.

Amb el cenobi de San Vicente com a nucli originari, Alfons II d’Astúries hi establí la cort i passà a ésser la capital del regne asturià. Durant els segles XIV i XV fou escenari de les lluites entre els diferents estaments socials. Afectada per la crisi castellana del segle XVII, inicià la seva recuperació a la fi del segle XVIII i a mitjan segle XIX es convertí en un centre industrial i nucli important del moviment obrer. El 1934 fou escenari de la insurrecció dels miners, pel Sis d'Octubre; s’uní a l’aixecament del Divuit de Juliol, però durant més de dos mesos sofrí el setge de les milícies obreres.