L’òxid argentós o òxid d’argent (Ag2O), de color bru fosc, és obtingut tractant solucions de sals d’argent amb hidròxids alcalins. Fortament bàsic, es descompon al voltant de 300 C i és molt poc soluble en aigua, però soluble en amoníac. És emprat com a catalitzador i en la indústria del vidre. Les seves solucions amoniacals deposen lentament una substància explosiva dita argent fulminant. L’òxid argèntic (AgO), dit també peròxid o subòxid d’argent i escrit aleshores Ag2O2, forma pólvores gris fosc, que hom obté tractan solucions de sals d’argent amb peroxidisulfats en medi alcalí. Insoluble en aigua, es descompon, a 100 C, en argent i oxígen, i és un oxidant molt poderós que oxida, per exemple, l’amoníac donant N2. Sovint és emprat per a la fabricació de bateries de zinc-òxid d’argent. Un sesquiòxid Ag2O3 ha estat esmentat, però la seva existència és dubtosa.
m
Química