òxid de beril·li

BeO, beríl·lia
m
Química

Pólvores o cristalls de molt bona conductivitat tèrmica i notable resistivitat elèctrica, que es fonen entorn de 2 530°C.

Serveix com a ultrarefractari en gresols, tubs, àleps de turbina de gas, etc. És molt emprat en plantes nuclears en lloc de beril·li metàl·lic, més car i més fàcilment fusible. A partir de l’òxid de beril·li són obtinguts la majoria dels altres composts de beril·li.