Hom prepara l’òxid de cobalt(II), CoO, per deshidratació de l’hidròxid o per dissociació del carbonat en recipient tancat. Són pólvores grises cristal·lines que es fonen a 1 900°C sense dissociar-se. De color blau, a vegades matisat de verd, en solució sòlida amb uns altres òxids bàsics pot donar uns altres colors: verd de Rinmann (CoO + ZnO), rosa de cobalt (CoO + MgO). L’òxid cobaltós-cobàltic salí, Co3O4, és el que hom obté industrialment; conté gairebé sempre una proporció indefinida d’òxid de cobalt(II) i és fàcilment atacat pels àcids, amb obtenció de la sal cobaltosa corresponent. També és conegut l’òxid de cobalt(III), Co2O3, que és obtingut per oxidació prolongada de l’hidròxid de cobalt(II), i hom suposa l’existència d’un diòxid CoO2, que encara no ha pogut ésser aïllat.
m
Química
Tecnologia