oxocatió

m

Química

Cadascun dels cations poliatòmics de fórmula general MO x n +, on M representa un metall de transició o un actínid, que contenen àtoms d’oxigen doblement enllaçats a l’ió metàl·lic i que existeixen com a constituents de molècules més complexes (oxisal).

En solució aquosa, la tendència d’un element metàl·lic a formar oxocations augmenta amb el pH, amb el nombre d’oxidació de l’ió metàl·lic i amb la capacitat acceptora de càrrega pi (π) de l’ió metàl·lic. Alguns dels oxocations més estudiats són UO2 2 + [uranil o dioxourani (VI)], emprat en forma de sals com a pigment, i CrO2 2 + [cromil o dioxocrom (VI)], d’un gran poder oxidant.