Net d’un metge afiliat a la UGT represaliat pel franquisme, es llicencià en dret per la Universitat Complutense de Madrid (2007), i en administració i direcció d’empreses per la Universitat Rey Juan Carlos (2014), on cursà un màster en dret administratiu (2008-09). Amplià estudis a l’IESE, a l’Instituto Empresa i a les universitats de Harvard i Georgetown. Afiliat al Partido Popular (2004), en presidí les Nuevas Generaciones (2005-13), i els anys 2009-12 fou director del gabinet de José María Aznar a la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES). Diputat pel PP a l’Assemblea de Madrid (2007-09) i al Congrés dels Diputats, primer per Àvila (2011-19) i des del 2019 per Madrid. El 2015 fou nomenat vicesecretari de comunicació del PP. Després de la caiguda del govern de Mariano Rajoy el juny del 2018, al juliol en fou elegit successor a la presidència del partit. Al setembre, una jutgessa elevà contra ell una petició al Tribunal Suprem per a investigar-lo per presumpta obtenció fraudulenta del màster cursat a la Universitat Rey Juan Carlos, petició que fou arxivada. Cap de l’oposició al Congrés dels Diputats, des d’aquest càrrec mostrà una bel·ligerància extrema contra l’independentisme català. En les eleccions del 29 d’abril de 2019, el PP restà com a segona força però obtingué només 66 diputats, posició que mantingué en la repetició dels comicis del 10 de novembre, tot i que augmentà la representació en 89 escons. El febrer del 2022, després de mesos d’enfrontaments amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, també del PP, es produí una forta crisi en el partit quan aparegueren informacions sobre suposades comissions cobrades pel germà de Díaz Ayuso en la compra de material sanitari per a la comunitat madrilenya, a la vegada que Isabel Díaz Ayuso acusava la cúpula del PP de qüestionar la seva honorabilitat per destruir-la políticament. Després de nombroses dimissions d’alts càrrec i l’exigència dels barons territorials de canvis al capdavant del partit, es convocà un congrés extraordinari, en el qual Casado no es presentà a la reelecció. En aquest congrés, celebrat l’abril del mateix any, Casado fou substituït per Alberto Núñez Feijóo com a president del partit.