Entre romàntic i avantguardista, té més importància per la influència que com a personatge poètic exercí sobre altres poetes (àdhuc sobre Neruda) que per la seva pròpia obra. Comprengué els racons de l’ànima criolla i el sentit del llenguatge popular, i això el portà a fer una poesia civil i política, que ell creia marxista, sense aconseguir d’arribar, malgrat el seu sincer amor al poble, a ésser un poeta popular a causa de la seva desmesura i el seu tremendisme. Es destaquen: Gran temperatura (1937) i Morfología del espanto (1942).