De família comerciant, estudià lleis a Lima, i començà (1745) una carrera de funcionari judicial, estroncada per una acusació i un procés per malversació que el portà (1750) a Espanya. Empresonat (1757), fugí, viatjà per Europa i s’establí a París. Tornà (1765) a Madrid, on es casà amb una dama d’una gran posició social, mantingué una tertúlia selecta, freqüentada pels il·lustrats més significats de Madrid, i gràcies al comte d’Aranda, amic seu, començà (1766) una nova carrera de funcionari com a director de l’Hospicio de San Fernando. Intendent d’Andalusia i superintendent de les repoblacions de Sierra Morena (1767), hi posà en pràctica les seves concepcions sobre les òptimes condicions per a l’explotació agrària —foment del progrés tècnic amb una política d’incentius basada en la petita propietat o en el conreu en règim d’emfiteusi—. Organitzà a Sevilla reformes urbanístiques i un nou sistema educatiu. La prohibició d’establir convents en els centres de repoblació i les seves campanyes en contra de la religiositat supersticiosa i obscurantista del poble li guanyaren l’odi dels caputxins, i el 1776 fou acusat davant la Inquisició com a heretge, ateu i materialista i, a més, de mantenir correspondència amb Voltaire i Rousseau. Condemnat (1778) a penes de presó, confiscació de béns i degradació i exclusió a perpetuïtat de càrrecs públics, el 1780 fugí a França, d’on tornà el 1798, potser gràcies a la publicació del seu Evangelio en Triunfo o Historia de un filósofo desengañado (1797).
Pablo Olavide y Jáuregui en un gravat aparegut a la “Ilustración Española y Americana” del 15 de març de 1875
© Fototeca.cat
Intel·lectual il·lustrat espanyol.