Autodidacta, es professionalitzà als vint anys compaginant les tasques de dibuixant d’historietes amb les de dissenyador gràfic de publicitat. Més endavant s’introduí en el món de la il·lustració treballant per a edicions italianes. El 1980 començà a il·lustrar llibres i contes infantils, habitualment en col·laboració amb l’escriptor Carles Cano, entre els quals destaquen Pericot Rodaire Voltamón (1988), Mitja dotzena (1984), L’espasa i la cançó (1986), Història del príncep Pipó (1987) i L’escletxa assassina (1990). Ha col·laborat també en diaris i revistes, i ha publicat cartells, quaderns educatius i llibres de text. El 1989 obtingué el premi Lazarillo d’il·lustració per Historia de una receta i fou seleccionat per a la biennal d’il·lustració de Bratislava, on participà també els anys 1991 i 2009. L’any 2002 guanyà el Premi al llibre en valencià millor il·lustrat de l’any de la Generalitat Valenciana per Els dos gegants de Sant Marcel·lí. Fou cofundador, president i vicepresident de l’Associació Professional d’Il·lustradors de València i cofundador i secretari de la Federación de Asociaciones de Ilustradores Profesionales. L’any 2019 guanyà el Premio Nacional d’il·lustració del Ministeri de Cultura espanyol.