Originàriament hi havia dos tipus de manetes de jocs: digitals (joystick) i analògiques (paddle). El joystick original transmetia els moviments mitjançant quatre microinterruptors (dalt, baix, dreta i esquerra). El paddle, utilitzat pel control de la raqueta dels primers videojocs per a TV i posteriorment en els ordinadors, transmet les posicions vertical i horitzontal de la palanca mitjançant dos potenciòmetres que proporcionen un senyal de tensió proporcional al desplaçament de la maneta, que posteriorment és digitalitzat, la qual cosa permet un control molt més precís de la posició de la maneta que el joystick. Actualment, sota el nom genèric de joystick, es comercialitzen tant dispositius digitals com analògics. El seu ús no es limita als jocs, sinó que s’utilitza també com a element d’interfície home-màquina en diferents sistemes que requereixen posicionaments de precisió, com les màquines eina.
m
Electrònica i informàtica