Els primers Padró documentats són els germans Jaume Padró i Cots i Miquel Padró i Cots (Viladecavalls de Calders, Moianès 1731 — Manresa, Bages 1802), fuster i arquitecte, que el 1781 féu els plans d’un pont sobre el Cardener. Fill de Jaume fou Tomàs Padró i Marot (Manresa, Bages 1778 — 1827), escultor, autor d’un retaule per al santuari de Joncadella (1807) i de diverses imatges de la capella del Sant Misteri (1810), de Sant Pere Gros de Cervera i de Sant Joan d’En Coll, a Manresa. Aquest fou pare de Ramon Padró i Pijoan, fills del qual foren Tomàs Padró i Pedret i Ramon Padró i Pedret. Jaume Padró i Quer, fill de Miquel Padró i Cots, fou fuster i arquitecte, intervingué en l’obra del pont de Balsareny (1797) i construí el retaule major de Joncadella (1807). Fill de Macià Padró i Cots, boter, fou Jaume Padró i Carsi (Manresa, Bages 1768 — 1825), escultor, pare de Macià Padró i Galobart (Manresa, Bages 1801 — 1871), escultor d’abundant obra dispersa de tema religiós i darrer representant del taller manresà.