Limitada, a l’E, pel Pont i, a l’W, per la Bitínia, és constituïda per una regió costanera i per una plana separades per una cadena montuosa, plena de boscs al vessant marítim. La localitat més important és l’actual Kastamonu. Els grecs hi fundaren (s VII) establiments comercials, que cediren a les escomeses dels cimmeris. El s VI la regió caigué a les mans dels lidis (546 aC) i, més tard, dels perses. Alexandre el Gran se n'emparà (334 aC), però els seus habitants assoliren la independència vers el 281 aC. Dioclecià la reorganitzà i la convertí definitivament en província de l’Imperi (s III).