El mot, bé que d’origen persa, fou usat genèricament pels europeus per a indicar diferents edificis sagrats diversament anomenats a l’Orient i, sobretot, les imitacions que se’n feren a l’Europa del segle XVIII, les quals però, mancaven de tot el seu contingut religiós i eren purament decoratives. A l’Índia són mausoleus, llocs de devoció i pregària, on es conserven relíquies de monjos sants, o monuments que recorden fets miraculosos o en acció de gràcies. Sembla que la seva arquitectura prové dels cultes bramànics, i simbolitzen, a través de les torres sobreposades, la superposició de les esferes celestes sobre la terra, simbolisme que hom troba en altres religions (zigurat). Seguint aquest esquema arquitectònic, el tipus de pagoda varia segons l’arquitectura determinada de cada país. En són exemples importants la pagoda de Song-Yue (segle VI) i la Pagoda Blanca (segle XI), a la Xina, la d’Horinji, al Japó (segle VII), i la Pagoda Negra de Konarak, a l’Índia.
f
Arquitectura
Budisme
Pagoda de Nyatapola, al Nepal
© X. Pintanel
Monument sagrat del budisme.