paidéia
*

f
Filosofia

En la Grècia clàssica, terme (‘educació de l’infant’) que designava la plena i rigorosa formació intel·lectual, espiritual i àdhuc atlètica de l’home.

W.Jaeger (al s. XX) el consagrà amb la seva obra homònima, intent de síntesi de la història de l’esperit grec.