Es caracteritza per l’absència de tanques, la forma ordenada i geomètrica de les parcel·les en llargues faixes juxtaposades i l’existència d’hàbitat concentrat. El seu origen, prehistòric, sembla ésser una primitiva explotació col·lectiva destinada a la producció de cereals (per això es troba en regions de relleu suau i clima temperat), i s’adaptaren al sistema senyorial de tinença de terra. Generalment restaren sotmesos a la rotació de conreus de grans d’hivern (blat), una sembradura de primavera i guaret. Els rostolls de després de les collites eren aprofitats per la ramaderia com a pastura comuna. Des del segle XVI i, sobretot, des del segle XVIII, amb el canvi del procediment rotatiu i amb la progressiva comercialització agrícola, s’inicià el predomini dels camps closos.
m
Geografia agrària