Situació i presentació
Limita amb Tordera al N, Santa Susanna a l’W, Malgrat al S i Blanes (Selva) a l’E.
La serra de Miralles (335 m d’altitud), contrafort oriental del massís de Montnegre, s’aixeca a l’extrem nord-occidental i en davallen dues rieres que s’uneixen a Sant Genís de Palafolls, per formar la riera de Palafolls, que desemboca a la mar dins el terme de Malgrat; les rieres de Roquet (al N del terme) i de Burgada aflueixen per la dreta a la Tordera. El bosc cobreix els sectors muntanyosos. El sector del bosc de Mas Xuclà es troba dins els límits del Parc Montnegre-Corredor.
El municipi comprèn el poble de les Palafolls (o de les Ferreries), centre administratiu, amb els barris de Santa Maria i Sant Lluís, el poble de Sant Genís de Palafolls (que donà origen al municipi), nombroses urbanitzacions residencials i les restes de l’antic castell de Palafolls, que havia estat centre d’una important baronia. Les principals vies de comunicació són la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, de la qual surt la carretera d’accés a la Costa Brava i una altra cap a Sant Genís; la carretera vella de Malgrat a Palafolls, que uneix els dos termes i passa per Sant Lluís, i l’autopista C-32, que comunica Montgat i Palafolls.
La població i l’economia
Segons el primer cens modern desglossat la població de Palafolls (palafollencs) era de 1.031 h el 1830, que havien davallat amb la crisi de la fil·loxera a 856 h el 1900. Des d’aleshores anà creixent lentament fins el 1936 (1.177 h), que incià un nou davallament (1.153 h el 1950). A partir del 1960 s’inicià una represa (1.339 h), accelerada per la forta onada immigratòria dels anys setanta (2.270 h el 1970, 2.548 h el 1975), procedent sobretot d’Andalusia, Extremadura, Castella la Nova i Aragó. Al final dels anys setanta es produí una estabilització: 2.660 el 1979 i 2.610 el 1981. La instal·lació de noves indústries i la construcció d’habitatges, però, ha permès de nou un creixement notable de la població (3.186 h el 1991, 5.917 h el 2001 i 7.098 h el 2005).
Camps de conreu del teme municipal de Palafolls
© Alberto González Rovira
L’extensa plana vora la Tordera, molt apta per als conreus de regadiu, ha condicionat el caràcter eminentment agrícola que tradicionalment ha tingut el municipi. Els principals conreus són els productes hortícoles (potenciats per la creació d’hivernacles), l’ordi, les plantes lleguminoses, els farratges i les patates. La cria de bestiar s’ha desplaçat vers Tordera, llevat dels voltants de Sant Genís, on hi ha granges especialitzades. El futur d’aquesta àrea agrícola es pot veure compromès per la manca d’aigua a causa de les extraccions abusives de la Tordera (per a abastar indústries i poblacions fins a Tossa per una banda i fins a Arenys per l’altra) i la plantació d’arbres forestals (pollancres sobretot) en terres fèrtils de regadiu.
Vista del centre logístic d’Inditext a Palafolls
© Alberto González Rovira
Les indústries s’han implantat en diferents zones del municipi: les indústries del sector químic i de productes farmacèutics i alguns magatzems de distribució s’han situat a la denominada Zona Industrial de Palafolls, vora la Tordera; altres magatzems i petites indústries de transformació (metall, tèxtil, construcció, alimentació i begudes, tints, etc.) es troben a banda i banda de la carretera de la Costa Brava, i els tallers mecànics, les fusteries, etc., dins el nucli de les Ferreries i els barris de Sant Lluís i Santa Maria. A Palafolls se celebra mercat els dissabtes.
Palafolls queda fora de la zona turística del litoral, i per aquesta raó disposa de pocs establiments hotelers; per contra, s’ha produït un fort creixement en la construcció d’urbanitzacions de segona residència, com ara el Mas Reixac, la Ciutat Jardí i el Mas Carbó. Algunes antigues masies han estat reconvertides en restaurants (Can Gibert, a Sant Genís, el Mas Carbó i el Molí Vell). Un important atractiu turístic de la zona són les instal·lacions de Marineland, format per un zoo marí que té més de 300 animals de 60 espècies diferents (dofins, lleons marins, guacamais i aus rapinyaires), i un modern i extens parc aquàtic.
El poble de Palafolls
El poble de Palafolls o de les Ferreries (6.262 h el 2005), a 16 m d’altitud, és a la plana de la dreta de la Tordera, al S del castell. El nom de les Ferreries té l’origen en la farga de destret que els Palafolls tenien en aquest lloc, que aprofitava el material dels turons veïns i l’aigua d’un rec (avui sec) que feia funcionar també dos molins bladers (l’un arruïnat i l’altre restaurat); la farga es convertí en taller de ferrar animals perquè era situat a la vora del camí de la Marina cap a Girona.
La part més antiga del nucli, format al segle XVII, correspon als carrers de Dalt, del Mig i de Baix (els dos primers tenen cases de planta baixa i pis encarades a llevant i separades de l’eixida i el porxo pel carrer). El creixement urbà es féu al voltant de la plaça Major, on hi ha la casa comuna (1701), i al llarg del carrer Major, on hi ha l’església de Santa Maria Assumpta, bastida al principi del segle XX (consagrada el 1906, en féu els goigs l’escriptor Joaquim Ruyra, vinculat a Palafolls, on tenia quatre masos per herència familiar; duu el seu nom la plaça Nova). El creixement urbà continuà després pel Carrer Nou, l’avinguda de la Costa Brava, el carrer del Montseny i de Mas Pinell, vers la carretera de Blanes, i vers el camí de la Font del Ferro. Al costat de la plaça de Joaquim Ruyra, el 1996 s’inaugurà el pavelló poliesportiu, obra de l’arquitecte Arata Isozaki, anomemat el Palauet per la seva similitud al Palau Sant Jordi de Barcelona. El barri de Santa Maria es troba al N de les Ferreries i el de Sant Lluís al S, separat per la carretera de la Costa Brava; es formaren els anys seixanta com a nuclis d’immigració. També hi ha el parc de les Esplanes, de 15 ha.
Entre les masies antigues, que es remunten als segles XIV i XV, destaquen Can Ribes, Can Moner, Can Florit, Ca l’Oller i Ca n’Oms; ha desaparegut la masia de Cal Tit (a l’actual barri de Santa Maria). Al Molí d’en Puigverd, als afores del poble, hi ha la seu del Museu Etnològic de Palafolls, on s’exhibeixen alguns elements de l’antic molí d’agua i s’hi exposen eines antigues de pagès o d’oficis tradicionals com la boteria. La festa major s’escau el 8 de setembre.
Altres indrets del terme
El poble de Sant Genís de Palafolls (219 h el 2005) és a la vora de la riera de Palafolls, al sector muntanyós del S del terme i a ponent de les Ferreries. Conserva encara l’aspecte tradicional, al voltant de l’església fortificada d’origen romànic de Sant Genís de Palafolls, origen del municipi; fou modificada als segles XV i XVI, quan s’afegí una nau gòtica i dues capelles al mur de llevant. El campanar és de base quadrada i té una torre circular de defensa. A més del sant titular s’hi venerava la Mare de Déu de Vivelles o de les Dones (segle XIV), procedent del castell, actualment desapareguda. Pel 25 d’agost s’hi celebra un aplec. A l’altra banda de la riera hi ha una font voltada de taules, prop de la masia restaurant de Can Gibert, vora una petita capella. Més enllà hi ha Can Valldejuli, masia restaurada i amb una impressionant torre de defensa cilíndrica. Més al N hi ha la capella de Sant Pere de Vivelles, que féu bastir el 1667 Gastó de Montcada (tenia un magnífic altar plateresc).
Les restes del castell de Palafolls s’aixequen en una muntanya (150 m), dominant la Tordera; era format per tres recintes i la major part de les construccions són dels segles XII al XV. Constitueix un important testimoni dels grans castells medievals catalans. Des dels anys seixanta l’entitat Amics dels Castells inicià uns treballs de consolidació i restauració de les malmeses ruïnes; se’n restaurà l’antiga capella (on s’entronitzà una imatge de la Mare de Déu de Tordera), però no es pogueren salvar els frescos romànics que representaven l’adoració dels Reis Mags. Prop del castell hi ha les restes d’una capella dedicada a sant Andreu, al costat d’una masia que es comunicava per un túnel amb el castell.
La història
Vista d’una antiga gravera de Palafolls reconvertida en espai natural
© Alberto González Rovira
El primer document que esmenta el lloc data del 947 i fa referència a l’església de Sant Genís (“Sancti Genesii in comitatu Gerundense in loca qui dicitur Pineta cum alodio de Palatiolo”), que figura com a propietat de Sant Pere de Rodes; fou consagrada el 1079 pel bisbe de Girona Berenguer Guifre. D’aquesta parròquia s’independitzaren el 1319 la parròquia de la Mare de Déu de la Riera (al bell mig de Blanes), el 1559 la de Malgrat i el 1906 la de Santa Maria de les Ferreries (o Palafolls).
El castell de Palafolls, que consta des del 1035, centrà la important baronia de Palafolls, que comprenia els actuals termes de Palafolls, Malgrat, Santa Susanna i part del de Blanes; inicialment era en poder d’Odó de Sesagudes i els seus descendents, cognomenats més tard també Montseny, que el posseïren fins que fou cedit a Guisla, filla d’Humbert Odó de Sesagudes o de Montseny, casada amb Bernat Gausfred (que hom suposa fill del senyor de Pals); aquesta cessió fou feta vers el 1095 i en aquesta branca recaigué també el domini del castell de Lloret; llur fill Gausfred Bernat adoptà el cognom de Palafolls vers el 1104.El 1113 Ramon Berenguer cedí la senyoria major (alta jurisdicció) als vescomtes de Girona, que aviat s’anomenaren Cabrera.
Els Palafolls mantingueren la sobirania menor; el 1165 perderen el domini sobre Lloret i Sant Esteve de Caulès. Ramon de Palafolls, nat al castell, fou bisbe de Girona en 1214-18. Berenguer de Palafolls fundà el 1336 Vilanova de Palafolls (aleshores el terme tenia 52 km2 i 202 focs) i Guillem i Geralda de Palafolls atorgaren el 1373 la carta de poblament del nucli que havia d’esdevenir Malgrat. Les tensions entre els Cabrera i els Palafolls motivaren que Pere III comprés als darrers la seva jurisdicció (1381), que vengué més tard (1382) a Bernat (IV) de Cabrera, i així aquesta família adquirí el domini ple de Palafolls (els Palafolls adquiriren el vescomtat aragonès d’Ariza i castellanitzaren el cognom amb la forma Palafox).
Amb motiu de la guerra contra Joan II, el rei Pere IV, dit el Conestable de Portugal, cedí Palafolls (1466) a Bertran d’Armendaris, cessió confirmada per Joan II a la mort del duc de Lorena, el qual, a més, el nomenà vescomte de Palafolls.
El castell tornà als Cabrera en normalitzar-se la situació i el 1572 passà, com tots els seus béns, als Montcada, comtes d’Aitona, succeïts al segle XVIII pels ducs de Medinaceli. Encara el 1861 els ducs de Medinaceli reclamaren drets hereditaris sobre Palafolls, però després d’un llarg procés la població restà totalment incorporada a l’estat (1880).