palanca

f
Física

A dalt, palanca de primer gènere (alçaprem); al centre, de segon gènere (carretó); a baix, de tercer gènere (martell)

© Fototeca.cat

Màquina simple que pot ésser esquematitzada en una barra rígida, mòbil al voltant d’un punt de suport o fulcre, que permet de vèncer un esforç, anomenat resistència, en aplicar-n’hi un altre, anomenat potència.

Segons la posició relativa dels punts on hom aplica la potència i la resistència i el punt de suport, les palanques són classificades en tres gèneres diferents: en la palanca del primer gènere, el punt de suport és situat entre els d’aplicació de la potència i de la resistència; en la del segon, la resistència és aplicada entre el punt de suport i el d’aplicació de la potència; i en la del tercer, la potència és aplicada entre la resistència i el punt de suport.

Del primer gènere deriven l’alçaprem, la balança de braços iguals o la romana, del segon el trencanous, i del tercer els molls. La llei física que regeix per a qualsevol gènere de palanca fou ja enunciada per Arquimedes, i diu que el producte de la força “potència” pel braç de potència és igual al producte de la força “resistència” pel braç de resistència. El guany mecànic d’una palanca és definit com el quocient entre la força “resistència” i la força “potència”.

Funcionament de la palanca