Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i una zona qualsevol del paladar dur.
En català, són generalment palatal els fonemes š, ž, s, z, y, l, n, i en mallorquí també k ig. Dins el vocalisme, s’aplica aquest terme a la sèrie anterior: i, ẹ, ę.