En el sacre palau pontifici es palesà la influència de l’organització de l’imperi, amb els seus jutges palatins, prefectes de notaris pontificis, nuncis, etc. Al segle XI s’inicia la preponderància dels cardenals, i els palatins insignes es redueixen a l’administració jurídica i a la de béns. Resten els prelats palatins, majordoms, camarlencs, mestres de cambra, mestres del sagrat palau, etc., i en alguns títols merament honorífics. D’altra banda, en la monarquia franca, tenen una gran importància els palatins, sobretot en la persona del comte palatí (comte).
adj
Dret canònic