Palatinat

Pfalz (de)

Nom de les regions històriques d’Alemanya antigament dividides en Palatinat Renà o Baix Palatinat (al N d’Alsàcia, a la riba esquerra del Rin) i Alt Palatinat (al NE de Baviera); prové del títol de comte palatí donat per Frederic I al seu germà Conrad (1155).

Lluís I de Baviera adquirí el Palatinat Renà (1214), i el seu net Lluís II les terres dels Staufen, que esdevingueren l’Alt Palatinat. El pacte de Pavia (1329) cedí a Rodolf dues parts dels Palatinat. Carles IV incorporà una part de l’Alt Palatinat a Bohèmia (1355) i atribuí al comte palatí la dignitat d’elector (1356). Durant la Reforma, Frederic III del Palatinat feu del Palatinat el centre del calvinisme alemany (1546). Frederic IV hi uní els prínceps alemanys —que signaren la Unió Evangèlica (1608)— contra el partit catòlic. Tanmateix, Maximilià I de Baviera derrotà Frederic V del Palatinat (1620), se n’annexà els dominis i rebé de l’emperador la dignitat electoral (1623). Amb la pau de Westfàlia (1648) el Baix Palatinat passà a Carles Lluís, fill de Frederic V; l’Alt Palatinat continuà unit a Baviera. El 1742 el Palatinat Renà passà a Carles Teodor de Sulzbach, que més tard esdevingué elector de Baviera. Després de les guerres napoleòniques, hom determinà un Palatinat bavarès, distint de l’antic i limitat a la riba esquerra del Rin, el qual, després de la Primera Guerra Mundial, fou reduït en benefici del Saarland (1919). Actualment, l’antic Baix Palatinat forma part del land de Renània-Palatinat, i l’Alt Palatinat del de Baviera.