En una primera generació hi ha Jaume Palau, que el 1431 féu una corona, un encenser i altres joies per a Sant Pau del Camp i el 1451 fou nomenat per a taxar l’obra del pal·li de Sant Jordi, del brodador Antoni Sadurní, per a la capella del Palau de la Generalitat. A una segona generació pertany Berenguer Palau I, autor de la custòdia de la parròquia de Rialb —amb Martí Ximenes de Vilanova— (1455), de les creus d’argent del monestir de Sant Jeroni de la Murtra (1451) i de la confraria de les Ànimes del Purgatori de Guissona (1462); per encàrrec del capítol de la seu de Barcelona (1462) treballà —amb Francesc Artal— en l’urna d’argent per a les despulles del Príncep de Viana; argenter de la casa reial de Catalunya-Aragó (1464-66), i també conseller de Barcelona (1488). Possiblement fou fill seu Pere Joan Palau, que juntament amb ell obrà les imatges de Santa Maria i Santa Eulàlia de la seu de Barcelona (1496); el 1499 féu un calze d’argent per a la confraria de Sant Llop, a Barcelona, i l’any 1503 contractà —amb Antoni i Joan Coll— la creu processional d’or de la seu de Girona, creu que marca una nova disposició de florons estrellats que difereix de la tradicional flor de lis gòtica, però que no tingué transcendència. A la mateixa generació pertany Joan Palau, pare de Berenguer Palau II, el qual féu la seva prova de passantia dins el gremi barceloní el 1524, presentant una àmfora clàssica amb decoració gòtica i renaixentista; les referències documentals el fan autor d’un reliquiari d’argent per a la parròquia de Sant Jaume (1531) i de les imatges-reliquiari de Sant Llucià i Sant Marcià de Vic (1528-32).