paleanodonts

m

pl

Paleontologia

Subordre de mamífers de l’ordre dels edentats que comprèn individus fòssils del Paleocè superior i de l’Eocè mitjà.

Eren quadrúpedes de petita talla, amb els dits proveïts d’ungles fortes perquè estaven especialitzats en la vida cavadora. La dentició era molt especialitzada, amb les canines molt desenvolupades. En el Terciari inferior alguns paleanodonts arribaren a l’Amèrica del Sud i donaren lloc als xenartres.