paleocorrent

m

Geologia

Corrent antic que existí en un moment determinat de la història geològica, la direcció i sentit del qual es pot deduir i mesurar mitjançant l’estudi de les textures i estructures de les roques sinsedimentàries.

Aquests corrents poden ésser aeris (paleovents) o aquàtics: fluvials, marins i turbidítics; poden ésser corrents de laves o de piroclasts; d’esllavissaments subaeris o submarins (olistostroma) i de corrents de fang i pedruscall, de l’escolament de les glaceres i de les morenes glacials associades. L’estudi dels paleocorrents constitueix un dels elements essencials per a l’estudi de les antigues conques sedimentàries i dels elements que s’hi poden trobar: placers, fosfats, carbó, sals, hidrocarburs, metalls sedimentaris, etc.